La taxa de bits és quants bits d'àudio comprimit gasta el gravador en cada segon de so: l'opció Estàndard usa 64 kbps, Alta 128 kbps i la Millor 192 kbps. Per a veu, Alta (la predeterminada) ja sona clara; la Millor ajuda principalment amb música i àudio de taula mixt, i l'Estàndard redueix a la meitat la mida del fitxer quan la durada importa més que la polidura.
Pots triar el nivell a Configuració → Qualitat abans de prémer Gravar. Com amb les altres configuracions, queda bloquejat mentre s'està gravant, així que una presa mai canvia de qualitat a mitja gravació.
Els tres nivells un al costat de l'altre
Les mides següents són aritmètica directa: kilobits per segon ÷ 8 = kilobytes per segon, multiplicat per la durada. Els fitxers reals d'Opus s'acosten a aquests números, a vegades una mica per sota durant passatges silenciosos.
Qualitat
Taxa de bits
Per segon
Per minut
Per hora
Bon ajust
Estàndard
64 kbps
8 kB
0,48 MB
28,8 MB
Conferències llargues, notes, notes de reunió
Alt (per defecte)
128 kbps
16 kB
0,96 MB
57,6 MB
La majoria de treballs de veu, entrevistes, esborranys de narració
Millor
192 kbps
24 kB
1,44 MB
86,4 MB
Música, instruments, àudio de pestanyes amb una banda sonora
Per què 64 kbps encara poden sonar bé
La gravació en si està codificada amb Opus, un còdec dissenyat pensant en la parla. Opus a 64 kbps manté una veu parlada clara i natural; la majoria dels oients no ho seleccionaran d'una configuració més alta en altaveus o auriculars portàtils. On comença a mostrar-se l'Standard és en els detalls de la veu: reverberació de la sala, respiracions, una guitarra al fons, plats a la banda sonora d'una pestanya.
MP3 és una història diferent. El format MP3 és més antic i menys eficient, de manera que a 64 kbps acostuma a sonar més apagat i una mica "remolinat" a les freqüències altes. Si teniu previst exportar MP3, Alt és el punt de partida més segur.
On s'utilitza la taxa de bits
La configuració de qualitat es mostra en dos llocs:
Mentre enregistreu. La presa desada a la vostra biblioteca és l'àudio d'Opus a la taxa de bits escollida. Això estableix el sostre per a tot el que exporteu més tard.
Quan exporteu. Els fitxers MP3, OGG i retallats WebM es codifiquen amb la qualitat seleccionada en el moment que premeu Baixa o Comparteix. WebM sense retallar es copia sense tornar a codificar i WAV és PCM sense comprimir, de manera que cap depèn de la velocitat de bits en el moment de l'exportació.
Això crea una petita trampa. Enregistreu en estàndard, canvieu a Millor, exporteu MP3 i obtindreu un fitxer de 192 kbps amb 64 kbps de detalls. És tres vegades més gran i no és audible millor. Augmentar la taxa de bits més tard no restaura mai el que va deixar caure la primera codificació.
Al revés està bé: una millor presa exportada amb Estàndard seleccionat proporciona un MP3 o OGG compacte per compartir mentre l'original de 192 kbps es manté a la biblioteca.
La taxa de bits es comparteix entre canals
El nombre és el total del fitxer, no per canal. Una presa estèreo a 128 kbps divideix aquest pressupost entre esquerra i dreta; una presa mono dóna la totalitat de 128 kbps a un canal. Per a una sola veu, el mono a l'alt tendeix a sonar almenys tan bé com l'estèreo a l'alt, i el fitxer té la mateixa mida. Més informació en mono o estèreo per a enregistraments de veu.
La taxa de bits no és el mateix que la freqüència de mostreig
Cada presa es captura a 48 kHz independentment de la qualitat. La freqüència de mostreig decideix la freqüència més alta que pot contenir l'enregistrament; La taxa de bits decideix quant d'aquest detall sobreviu a la compressió. Canviar la qualitat no canvia la freqüència de mostreig. L'explicador de 48 kHz cobreix aquesta meitat.
Quina velocitat de bits no pot solucionar
Una taxa de bits més alta conserva fidelment tot el que arriba al codificador, inclosos els problemes. Si l'habitació fa ressò, el micròfon està a un metre de distància o l'entrada es retalla, Best només enregistra aquests problemes amb més detall. Segons la meva experiència, un micròfon més proper i un volum de micròfon raonable milloren una gravació de veu molt més que passar d'Alt a Millor.
Massi baix o massa alt: ajusta el control lliscant del volum del micròfon (0–200 %, per defecte 100 %).
Ronronar del ventilador o soroll del teclat: mantén la supressió de soroll activada (està activada per defecte).
Els altaveus que es filtren al micròfon durant una trucada: mantén l'eliminació d'eco activada.
Una guia curta de decisions
Diverses hores d'àudio de classe o reunió que principalment faràs una ullada ràpida: Estàndard.
Qualsevol cosa amb una veu que puguis compartir, citar o editar: Alta.
Música, una idea de cançó o àudio de tablatura on la banda sonora és important: Millor.
L'emmagatzematge rarament és un factor decisiu, perquè les gravacions es guarden en l'emmagatzematge local del navegador limitat només per l'espai disponible al disc. Tot i això, si mantens desenes de preses llargues, els números per hora de la taula de grandària de fitxer s'afegeixen ràpidament.
